La constitució del Centre d´Estudis Contestans, i posterior legalització, va donar un impuls distint a l'existent en la vida social, cultural i, fins i tot, política de Cocentaina.

Antiga seu del CEC al Palau Comtal de Cocentaina

Les reunions anteriors a la seva legalització ja preveien per on anaven a discòrrer les seves actuacions. Existia un total desacord entre el que entenien que havia de ser la vida social contestana i el que en realitat era. La participació de la societat contestana en la “cultura” que es realitzava des de l'Ajuntament era totalment nul·la, si és que podem anomenar cultura a les actuacions teatrals que cada any s'organitzaven coincidint amb l'època d'estiu. D'ací que la legalització del CEC sofriria totes les obstruccions que es podien posar, i se'n van posar, no hi ha dubte, des de la Corporació Municipal per a impedir-la o, com a mínim, retardar-la el màxim temps possible.

Però l'evolució de la societat cap a un sistema més participatiu en els òrgans de decisió era una cosa imparable, i la Democràcia era una cosa que havia d'arribar una vegada mort el dictador, que va tindre segrestada la Cultura, en el més ampli sentit de la paraula, durant quasi quatre dècades.

Posteriorment a la legalització del Centre d'Estudis Contestans va aparèixer una altra associació d'estil democràtic, l'Associació de Veïns el Comtat, que també va patir l'actitud obstruccionista de la Corporació Municipal, intentant, igual que va fer amb el CEC, impedir la seva legalització. Aquesta associació també estava totalment en desacord amb la forma de fer de la Corporació Municipal per entendre que no s'havia obert a la societat en la presa de decisions, continuant amb el mateix sistema obscurantista que va caracteritzar la Dictadura. En tot moment el CEC es va posar al costat d'aquesta associació i qualsevol acte informatiu o cultural que va realitzar sempre va tindre el suport personal, organitzatiu i, fins i tot, econòmic del CEC.
Presentació pública del Centre d'Estudis Contestans
Davant la “cultura oficial” va anar apareixent una cultura popular que va gaudir des del primer moment de la simpatia i el bon veure de la majoria dels contestans, i en tot això va tindre una gran participació el CEC.

Posteriorment, i al llarg d'aquests trenta anys d'història, hem pogut observar com el CEC, al contrari d'altres entitats que, a poc a poc, s'han anat eclipsant fins a la seva total desaparició, ha anat creixent en tots els aspectes (històrics, d'investigació i conservació de tot el patrimoni cultural de la nostra comarca) estenent les seves investigacions molt més enllà dels límits de la nostra frontera natural.

Des del primer moment de la constitució dels Ajuntaments Democràtics, el CEC va gaudir del més ampli suport des dels òrgans de poder municipal. Prova d'això és que li se va cedir un local al Palau Comtat, una ubicació més digna de la que tenia i més d’acord amb l'espai que es necessitava per poder realitzar amb dignitat el treball d'investigació que portava endavant.

També, en l'aspecte econòmic, l'Ajuntament va ajudar, dins de les possibilitats existents a principis dels anys vuitanta, amb unes subvencions que uns anys abans eren impensables, si bé no com havien de ser per a les finalitats a què anaven dirigides. No obstant això, sempre es va comptar amb un esperit obert i participatiu per part del CEC.
Membres del CEC al castell de Mariola. Bocairent, any 1971Quan es va plantejar l'adquisició de l'actual seu del CEC, la Corporació Municipal, per unanimitat de tots els seus membres, va acordar donar una subvenció, el més àmplia possible, perquè es fera realitat la compra i pogueren tindre una seu de la seva propietat. En els anys successius es van concedir subvencions perquè es feren efectives les obres que s'anaven a escometre en la casa adquirida. Així i tot, la major subvenció concedida va ser la que es va aconseguir a través dels fons del CEDER, que va permetre donar una espenta considerable a les obres de remodelació.

No obstant això, cal recordar que el CEC és una entitat viva que demana de tots els òrgans de poder constantment ajuda per a poder continuar la seva tasca d'investigació en aquells camps més oblidats i també per a cobrir aquells buits culturals que des d'altres òrgans no es cobreixen.

Si bé és cert que l'esperit participatiu que, el seu dia, el CEC va demanar dels òrgans de poder municipals avuí, al ser democràtics no l'exigeix, no és menys cert que és un greu error d'aquestos òrgans no tindre en compte els coneixements adquirits pel CEC, recolzar-los en tota la seva integritat, tal com es mereixen, i fer com a bandera pròpia l'orgull de posseïr, en un municipi de poc més de deu mil habitants, d'un capital humà i cultural com aquest, acumulat durant tants anys.
Per tot això hem de constatar que, encara que en el àmbit local no té un reconeixement explícit i un suport total, tal com es mereix, el Centre d'Estudis Contestans i tota la seva tasca de recuperació del Patrimoni Cultural del Comtat no sols són reconeguts i valorats en l'àmbit de tot el País Valencià, on es compta amb el CEC per a qualsevol treball que tracte sobre temes d’estudi i investigació propis de la seva labor, excedint, i tot, del territori espanyol, sent motiu d’investigació en altres centres més enllà de les nostres fronteres.
Antiga seu del CEC al Palau Comtal de Cocentaina Enrique Català restaurant una peça a la seu del CEC

Categoria:
Marmita. El Sompo. Cocentaina Junta directiva

 

Junta Directiva del CENTRE D’ESTUDIS CONTESTANS

President
Pere Ferrer Marset

Vicepresident

Amparo Soler Moltó

Secretari
Enrique Catalá Ferrer

Tresorer
Eduardo Faus Terol

Vocals
Miguel Borrell Ivorra
Ricardo Bernabeu Anduix
Juan Jordá Sanchis
Jose Antonio Ribes Pérez

Director del Museu Arqueològic i Etnològic del Comtat
Mauro S. Hernández Pérez

Eduard Faus, Pere Ferrer i Adolfo Agulló a la Cova dels Porcs de l'Orxa

Categoria:
Escudella decorada amb motius geomètrics i florals en blau i daurat. Carrer P. Fullana La Casa Museu del Comtat i el CEC


Des del 27 d’octubre de 1995 el Centre d’Estudis Contestans disposa de seu i museu en el núm. 3 del carrer Major de Cocentaina. Darrere d’una recuperada façana del s. XVIII es pot trobar l’única realitat museogràfica de la comarca del Comtat. En la planta baixa es troba la part etnològica on hi ha un suggestiu muntatge que ens mostra el procés tradicional per a l’obtenció de la farina, l’oli i el blat, i es complementa amb la part històrica en la primera planta amb una mostra d’elements materials que marquen el procés des de la Prehistòria a l’Edat Mitjana en una comarca especialment rica en troballes arqueològiques.

La satisfacció que poden sentir aquells entusiastes que fa 30 anys tingueren la idea de fundar el CEC pot quedar reflectida en el fet evident d’haver aconseguit que l’entitat siga un referent en la conservació del Patrimoni que, en bona part,  avui en dia es coneix i es reconeix gràcies al permanent i desinteressat treball de les persones que integren el CEC. Tot aquell que passa de l’espai físic de l’exposició i s’endinsa en el si de l’entitat és immediatament conscient del treball constant que han assumit i porten avant els seus membres. És ben evident que el que encara s’agrupa sota la definició de col·lecció museogràfica podria constituir un model en la seua activitat per a molts dels museus que l’administració competent té reconeguts. En aquesta zona destinada al treball és on, de manera continuada, es planifiquen exposicions, s’editen audiovisuals, s’escriuen articles o es dissenyen llibres, revistes o catàlegs.

Casa Museu del ComtatAcí queden, acuradament classificats, arxius de fotografies i dades referents a  jaciments arqueològics, art rupestre, etnologia i patrimoni històrico-artístic. Sobre aquests temes tracten les publicacions del CEC i compten amb una biblioteca especialitzada amb més de 8.000 volums, resultat de l’intercanvi que mantenen amb més de 400 institucions nacionals i europees gràcies a l’edició regular de la revista d’investigació Alberri i d’altres monografies que edita l’entitat. És tota una mostra de dinamisme, treball metòdic i saber fer; també ho és la cita que, des de fa temps, tenen com un compromís  amb el poble de Cocentaina de realitzar cada dos anys per la Fira de Tots Sants una exposició monogràfica per mostrar els resultats que genera el constant treball de camp i laboratori.

La disposició d’una exposició permanent, la regularitat en la realització d’exposicions temporals, la participació en treballs d’investigació o l’edició de llibres i revistes de manera periòdica, són tasques que es gestionen en els bons museus, en els centres que duen a terme les tres funcions que els defineixen conservació, investigació i difusió, tot un conjunt d’actuacions que té l’objectiu de despertar l’interés del públic, cridar l’atenció d’estudiants i educadors, o ser referència o menció en els cercles d’investigadors.

Sí, el Museu del Centre d’Estudis Contestans és una institució exemplar en un sentit ampli. Amb uns mitjans econòmics molt ajustats aconsegueixen metes als que no arriben altres museus que compten amb major pressupost i partides regulars que els permeten disposar de personal i els asseguren el manteniment, sempre costós, de les instal·lacions. Exemplar i interessant pel seu model de gestió i per la implicació d’una associació que, dins de la fórmula dels amics del museu,  ja voldrien per a elles moltes de les entitats que assumeix l’administració. Del funcionament del Museu del Centre, el factor humà és la millor garantia. Per al futur, ben segur que els membres fundadors no descuidaran l’adequada transmissió de la seua vocació als més joves. Això, independentment de què el creixement de l’entitat o el manteniment constant de les activitats que es vénen realitzant, són condicionants que, a mitjà termini, exigeixen canvis en una estructura que, de professionalitzar-se, mai no hauria de perdre el seu millor valor, l’entusiasme dels membres que ara la guien.

Jorge A. Soler Díaz

Vistes de la planta baixa de la Casa Museu

Categoria: